Fer vi és observar, entendre i prendre decisions. La vinya canvia amb cada anyada i obliga a interpretar el clima, el sòl, l’estat de la planta i el moment exacte en què el raïm està preparat per ser collit. Hi ha coneixement i tècnica, però també experiència, intuïció i una sensibilitat que només s’adquireix després de moltes hores entre ceps.
La ciència ha transformat profundament la manera d’entendre la viticultura i l’enologia. Permet conèixer millor la planta, controlar els processos i treballar amb més precisió. Xisca Armero ho resumeix explicant que la tecnologia ha ajudat molt el sector a evolucionar i que, avui, l’objectiu de qualitat és cada vegada més clar. Per a ella, aquesta evolució passa també per collites més petites o controlades i per posar la qualitat per davant de la quantitat.
Però la tecnologia no substitueix la terra. A Armero i Adrover, el punt de partida continua essent la vinya: entendre què pot donar cada parcel·la, cada varietat i cada collita. L’art apareix precisament aquí, en saber combinar tot aquest coneixement sense perdre el caràcter de la fruita ni del paisatge. Potser, per tant, la vinicultura no és només art, ciència o tecnologia. És l’equilibri entre totes tres.
